Quan el 2001 es va celebrar el primer Fòrum Social Mundial a Porto Alegre, Brasil, es pretenia com a contrapunt al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Suïssa. Davos era el món de l'One Per cent. Porto Alegre era el món de la resta de nosaltres. Avui Katmandú, seu del XVI Fòrum Social Mundial, és el món de la resta de nosaltres.
El Fòrum Social Mundial tenia la intenció de transmetre la nostra resistència al capitalisme global i les seves depredacions. També pretenia ser una afirmació de solidaritat de totes les persones i xarxes que lluiten per la justícia social i la pau. També va ser una oportunitat per reunir-nos per planificar el futur, un futur on, com deia l'eslògan del FSM, un altre món és possible.
A la seva novel·la sobre vides entrellaçades amb la Revolució Francesa, el novel·lista Charles Dickens deia que era el millor i el pitjor dels temps.
Aquests dies són sens dubte els pitjors moments. La catàstrofe climàtica amenaça el planeta. El neoliberalisme ha fracassat rotundament, però segueix sent encara més arrelat com a ideologia i política. Estem assistint a l'augment del feixisme a nivell mundial; de fet, al sud del Nepal, hem vist com el feixisme aixeca el cap lleig a l'Índia. Estem assistint a dos genocidis. Una té lloc a Myanmar, on l'elit militar s'aferra desesperadament al poder matant indiscriminadament tota l'oposició, una tasca que és impossible ja que la resistència ara controla el 60 per cent del país. El genocidi més gran s'està produint a Gaza, on ja els israelians han assassinat uns 29,000 palestins, el 70 per cent dels quals són dones i nens. Ara estan a punt d'entrar a la ciutat de Rafah, prometent més matança, més pena.
No he dormit bé des de la invasió israeliana de Gaza. De fet, no es pot gaudir d'un moment de felicitat personal mentre es produeix una carnisseria massiva en algun lloc del món. Aquesta capacitat d'empatitzar amb els sofriments dels altres és la base de la solidaritat humana. Neix de la nostra humanitat comuna.
Ens preguntem, per què Israel està tan compromès a destruir totalment els palestins com a poble? Ens preguntem, per què els Estats Units estan tan compromesos a proporcionar les armes i municions per permetre el genocidi? Ens preguntem, per què Europa, que una vegada ens va dir al Sud global que era el cim de la civilització, recolza la barbàrie?
Sí, aquest és el pitjor dels temps. Però és el millor dels moments? Això depèn de tots i cadascun de nosaltres. Estem disposats a assumir els grans reptes del temps?
Estem disposats a fer tots els esforços per salvar el planeta de la catàstrofe climàtica que ha creat el capitalisme global?
Continuarem fent la lluita política i ideològica per desarrelar i desmuntar el neoliberalisme?
Estem disposats a posar el nostre cos en línia contra l'avenç del feixisme?
Ho donarem tot a la lluita per aturar el genocidi a Gaza i altres llocs?
Permeteu-me acabar citant de una entrevista Vaig fer amb Usamah Hamdan, el representant de Hamàs al Líban, el que vaig fer a Beirut l'any 2004. Li vaig preguntar si no tenia por per la seva vida atès que era un líder d'alt perfil de l'organització. Aquí va ser la seva resposta:
Estic a dos Llistes [d'assassinats], una amb sis noms i una altra amb 12 noms. Però estic vivint la meva pròpia vida amb normalitat. Esmorzo amb els meus fills, sempre intento fer-ho perquè aquí és quan puc parlar amb ells i preguntar-los sobre el seu dia i els seus plans. Visito els meus amics i els meus amics em visiten. Fa poc he sortit amb els meus fills a nedar al mar. Només mors una vegada, i pot ser per càncer, en un accident de cotxe o per assassinat. Tenint en compte aquestes opcions, prefereixo l'assassinat.
L'esperit reflectit en la resposta de Hamdan és, al meu entendre, la raó per la qual els palestins, fins i tot davant el genocidi, triomfaran al final. Recollim forces d'aquest esperit. Palestina ens necessita. Però també necessitem Palestina. I agraïm a Palestina per liderar el camí, per il·luminar el camí a la resta del món.
ZNetwork es finança únicament a través de la generositat dels seus lectors.
Donar