Un cicle de protestes començar a Haití el juliol del 2018 i, malgrat la pandèmia, ha continuat des d'aleshores. El motiu principal de la protesta el 2018 va ser que el març d'aquell any el govern de Veneçuela, a causa de la il · legal sancions imposades pels Estats Units—ja no podien enviar petroli amb descompte a Haití a través del Esquema PetroCaribe. Preus dels combustibles es va disparar fins a un 50 per cent. El 14 d'agost de 2018, el cineasta Gilbert Mirambeau Jr. tuiteó una fotografia seva amb els ulls embenats i amb un cartell que deia: "Kot Kòb Petwo Karibe a???” (On van anar els diners de PetroCaribe?). Va reflectir el sentiment popular del país que els diners del pla havien estat saquejats per l'elit haitiana, el control de la qual sobre el país havia estat assegurat per dos cops d'estat contra el president elegit democràticament Jean-Bertrand Aristide (un cop el 1991 i de nou el 2004). L'augment del preu del petroli va fer que la vida de la gran majoria de la gent fos invivible, les protestes del qual van crear una crisi de legitimitat política per a l'elit haitiana.
En les últimes setmanes, els carrers d'Haití han tornat a estar ocupats per grans marxes i talls de carreteres, amb l'ànim al límit. Bancs i organitzacions no governamentals (ONG), incloses Organitzacions benèfiques catòliques—va enfrontar-se a la ira dels manifestants, que Pintat "A baix [els] EUA" sobre edificis que van saquejar i cremar. La paraula criolla dechoukaj o desarrelament —això era utilitzat per primera vegada en els moviments democràtics el 1986—ha arribat a definir aquestes protestes. El govern ha culpat de la violència a bandes com el G9 liderades per l'antic policia haitià Jimmy "Babekyou" (Barbacoa) Chérizier. Aquestes colles, efectivament, formen part del moviment de protesta, però no el defineixen.
El govern d'Haití, liderat pel president en funcions Ariel Henry, va decidir augmentar els preus dels combustibles durant aquesta crisi, que va provocar una protesta dels sindicats del transport. Jacques Anderson Desroches, president del Fós Sendikal pou Sove Ayiti, va dir l'Haitian Times, "si l'estat no decideix posar fi a la liberalització del mercat del petroli en favor de les companyies petrolieres i prendre'n el control", no en sortirà res de bo. "[En cas contrari", va dir, "totes les mesures adoptades per Ariel Henry seran mesures cosmètiques". El 26 de setembre les associacions sindicals van convocar una vaga, que paralitzat el país, inclosa la capital d'Haití, Port-au-Prince.
Nacions Unides (ONU) evacuat el seu personal no essencial del país. Helen La Lime, representant especial de l'ONU va dir el Consell de Seguretat de l'ONU que Haití va ser paralitzat per "una crisi econòmica, una crisi de bandes i una crisi política" que han "convergit en una catàstrofe humanitària". La legitimitat de les Nacions Unides a Haití és limitada, donat l'abús sexual escàndols que han destrossat les missions de manteniment de la pau de l'ONU a Haití, i el mandat polític de les Nacions Unides que el poble haitiano considera orientat a protegir l'elit corrupta que fa les ordres d'Occident.
L'actual president Ariel Henry era instal · lat a la seva publicació de "Grup bàsic” (format per sis països, aquest grup està liderat pels Estats Units, la Unió Europea, l'ONU i l'Organització dels Estats Americans). Henry es va convertir en el president després de l'assassinat encara no resolt de l'impopular president Jovenel Moïse (fins ara, l'únic claredat és que Moïse va ser assassinat per mercenaris colombians i haitians americans). La Lime de l'ONU va dir al Consell de Seguretat al febrer que "la investigació nacional sobre el seu assassinat [de Moïse] s'ha estancat, una situació que alimenta els rumors i exacerba tant la sospita com la desconfiança dins del país".
Crisi d'Haití
No és possible entendre el cicle actual de protestes sense mirar clarament quatre esdeveniments en el passat recent d'Haití. En primer lloc, la desestabilització del país després del segon cop d'estat contra Aristide el 2004, que va tenir lloc just després del catastròfic terratrèmol del 2010, va provocar el desmantellament de l'estat haitiano. El Core Group de països va aprofitar aquests greus problemes a Haití per importar a l'illa una àmplia gamma d'ONG occidentals, que semblaven substituir l'estat haitiano. Aviat les ONG previst El 80% dels serveis públics. Ells "bunyols” quantitats considerables dels diners de socors i ajuda que havien arribat al país després del terratrèmol. La debilitat de les institucions de l'Estat ha fet que el govern tingui poques eines per fer front a aquesta crisi no resolta.
En segon lloc, la il · legal Les sancions dels Estats Units imposades a Veneçuela van aixafar l'esquema PetroCaribe, que sí previst Haití amb vendes concessionàries de petroli i 2 milions de dòlars en beneficis entre el 2008 i el 2016 que anaven destinats a l'estat haitiano, però que es van esvair als comptes bancaris de l'elit.
En tercer lloc, el 2009, el parlament haitiano provat per augmentar el salari mínim a l'illa a 5 dòlars al dia, però el govern dels Estats Units va intervenir en nom de les principals empreses tèxtils i de roba per bloquejar la factura. David Lindwall, antic cap de missió adjunt dels Estats Units a Port-au-Prince, dit que l'intent haitiano d'augmentar el salari mínim "no va tenir en compte la realitat econòmica", sinó que només va ser un intent de calmar "les masses aturades i mal pagades". El projecte de llei va ser rebutjat a causa de la pressió del govern dels Estats Units. Aquestes "mases aturades i mal pagades" estan ara al carrer caracteritzades com a "grups" pel Core Group.
En quart lloc, al president en funcions Ariel Henry li agrada dir que és un neurocirurgià i no un polític de carrera. Tanmateix, a l'estiu del 2000, Henry va formar part del grup que va crear la Convergència Democràtica (CD), creada per demanar l'enderrocament del govern d'Aristide, elegit democràticament. El CD era establir a Haití per l'Institut Republicà Internacional, un braç polític del Partit Republicà dels Estats Units, i per la National Endowment for Democracy del govern dels EUA. El d'Enric cridar per la calma el 19 de setembre de 2022, va donar lloc a la creació de més barricades i a la intensificació del moviment de protesta. Té l'orella més a Washington que a Petit-Goâve, un poble de la costa nord que és l'epicentre de la rebel·lió.
Onades d'invasions
A l'ONU, el ministre d'Afers Exteriors d'Haití, Jean Victor Geneus dit, "[A]quest dilema només es pot resoldre amb el suport efectiu dels nostres socis". Per a molts observadors propers de la situació que es desenvolupa a Haití, la frase "suport efectiu" sembla una altra intervenció militar de les potències occidentals. De fet, l'editorial del Washington Post anomenat per "acció muscular d'actors externs". Des de la revolució haitiana, que va acabar el 1804, Haití s'ha enfrontat a onades d'invasions (incloent-hi una llarga durada dels Estats Units). ocupació de 1915 a 1930 i amb el suport dels Estats Units dictadura del 1957 al 1986). Aquestes invasions han impedit a la nació insular assegurar la seva sobirania i han impedit que la seva gent construeixi vides dignes. Una altra invasió, ja sigui per part de les tropes nord-americanes o de les forces de pau de les Nacions Unides, només aprofundirà la crisi.
A la sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides el 21 de setembre, el president dels Estats Units, Joe Biden dit que el seu govern segueix "al costat del nostre veí a Haití". El que això significa s'entén millor en una nova Amnistia Internacional reportar que documenta els abusos racistes als quals s'enfronten els sol·licitants d'asil haitians als Estats Units. Els Estats Units i el Core Group podrien estar al costat de gent com Ariel Henry, però no semblen estar al costat del poble haitiano, inclosos els que han fugit als Estats Units.
Les opcions per al poble haitiano vindran de l'entrada dels sindicats a l'onada de protestes. Ja siguin els sindicats i les organitzacions comunitàries, incloses grups d'estudiants que han ressorgit com a actors clau al país—seràn capaços d'impulsar un canvi dinàmic a partir de la ira que s'observa als carrers, queda per veure.
ZNetwork es finança únicament a través de la generositat dels seus lectors.
Donar