Font: The Wire

Venen d'arreu, els grangers de l'Índia, que ara assetgen Indraprastha, igual que Burnam Wood va arribar a Dunsinane.

I vénen preparats per al llarg recorregut. Resistents com el sòl que alleten, desvien els gasos lacrimògens i els canons d'aigua mentre la terra absorbeix calamitats. Els seus rostres presenten una calma ominosa per a l'adversari, i les seves paraules són poques però acerades. El més desconsolat per a un govern astut, vénen armats amb coneixement de les coses, dient amb Bartleby com "preferirien no" ser molestats amb desinformació.

Són els intel·lectuals ecològics de l'Índia, amb prou feines un "sac de patates".

Un govern insouciant sembla de sis i set, per una vegada incapaç de dividir-los en línies religioses, de castes o regionals.

Tampoc ho són són víctimes de qualsevol "jihad amorós" patrocinat per aquest partit o aquella facció, ni agents de cap equip "antinacional i terrorista". Les calúmnies que se'ls llencen els passen a mesura que el vent passa per obstacles imbècils, per astuts que siguin.

Tampoc no són anarquistes encesos que vinguin a enderrocar un govern electe.

La seva demanda és devastadorament senzilla: assegura'ns un retorn digne del menjar que et proporcionem en els bons i els mals moments. No pretengueu ser els nostres benefactors; som savis amb els llops en nom dels quals parles.

Ja n'hi ha prou de falsedat.

No ens parleu perquè creguem la vostra bona voluntat.

I no són susceptibles a l'ED, al CBI, al NIA o als batallons de l'IRPF de l'estat.

I es perfeccionen per sobreviure amb pa i ceba.

Ells som "nosaltres el poble" reunits en centenars de milers per fer un simple compte.

A diferència de la manifestants contra la Llei de modificació de la ciutadania i la dilució de l'article 370, són una prova contra ser anomenades enemics de la nació.

I saben que s'enfronten a un règim que busca vots però no té en compte el votant.

Aleshores, cap a on va aquest concurs?

Més del 80% dels agricultors llauran trossos de terra de menys de cinc hectàrees. Han entès que la classe d'explotadors més propera al cor del govern significa inaugurar un putsch a través de les tres legislacions relacionades amb l'explotació agrícola, és a dir, convertir-les en mà d'obra barata per a companys famolencs que, a diferència del granger, fracassen l'economia. Han vist que això passava a molts països on almenys els agricultors reben grans subvencions, sobretot a les nacions més riques, els EUA. El seu coneixement sensible del putsch previst els porta a la tasca de salvar la terra que tenen i a demanar que els grossos paguin degudament el que mengen. No tenen cap desig de ser robats de les relacions comunitàries entrellaçades que els sostenen en els mals moments en què els que trien poden o no llançar-se una mica d'alleujament.

Així que s'adonen que el martell i la falç s'han d'ajuntar per evitar la presa prevista.

Saben que el canvi de nom de ciutats i pobles, la construcció de nous temples, l'objectiu de les minories, les diatribes contra enemics imaginaris i el bogeu d'amenaces a la seguretat de la nació per part de conspiradors hostils tenen poca relació amb les seves vides empobrides, i es neguen a ser desviats a guerres culturals que només signifiquen més condemna per "nosaltres, el poble".

Així, doncs, davant d'un mur de resistència tan sensible, com poden respondre els poders a la seva simple demanda?

Declararan la guerra, o l'embolic els obligarà a cedir a la justa petició dels fills i filles de la terra que llauren en pau i penúria en el pitjor dels moments?

No ho sabem.

Però en els propers dies, els que donen per fets els seus tomàquets i pasta es veuran obligats a prendre un temps lliure de la vida dels artistes glamurosos i les consignes nacionalistes per reflexionar sobre la seva relació amb el productor d'aliments i cedir un espai mediàtic captiu a l'arròs, el blat, l'all. i la ceba, l'oli de mostassa i els bolets, la fruita i la verdura i cobren vida a prop del 70% de la població de l'Índia.

Un gran escriptor una vegada es va preguntar: quanta terra necessita un home? Hauria d'haver demanat al pagès, suficient per créixer prou per a tothom i donar una vida digna als seus.

Badri Raina ha ensenyat a la Universitat de Delhi. 

---