font: Base Abahlali Mjondolo
Abahlali baseMjondolo sempre ha entès i ensenyat que els pobres es feien pobres i es mantenen pobres per l'opressió. Els nostres avantpassats es van empobrir per la pèrdua de les seves terres i bestiar i per la destrucció de la seva autonomia pel colonialisme. El sistema de capitalisme racial que es va desenvolupar a partir del colonialisme els va mantenir pobres. L'ANC ens ha mantingut pobres, que ha lluitat per elles mateixes i les seves famílies per formar part d'aquest sistema més que per construir una nova societat en la qual es reconegui la dignitat humana de tots.
La realitat és que els pobres són cada cop més pobres i que la desigualtat entre rics i pobres empitjora.
No hi ha feina per a la majoria de nosaltres i quan establim les nostres pròpies comunitats, construïm les nostres pròpies cases i cultivem els nostres propis aliments, som atacats violentament per l'estat. L'autonomia es pren com un delicte. Ens volen mantenir pobres, dependents del benestar per a la supervivència, sota el control polític de regidors gàngsters, i existint només per ser un banc de vots per a l'ANC.
Volem una vida segura, plena i digna. Volem saber que hi ha un futur per a nosaltres, i sobretot per als nostres fills. Volem un món en què cada persona compti com a persona.
Durant la pandèmia, la fam i la fam es van convertir en l'ordre del dia per a moltes famílies dels assentaments de barraques i de les zones rurals. Avui els nens continuen dormint sense menjar. Els que tenen menjar per a tot el mes sobreviuen per la gràcia de Déu.
El nostre país està en crisi. L'esperança és el que hem viscut i sembla que s'ha perdut l'esperança. Aquesta és l'esperança que els habitants de les barraques portàvem amb nosaltres l'any 1994, quan gairebé tots els qui tenien divuit anys o més van votar a l'ANC i es va aconseguir l'anomenada "llibertat". Esperàvem que la llibertat arribés a les barraques. Vam tenir paciència. Però aquesta llibertat mai va arribar a les barraques.
Dia rere dia i any rere any vam viure amb rates, escombraries sense recollir, foc i sense lavabos, llum, aigua suficient, ni habitatge segur i digne. Quan l'estat va començar a venir a les barraques, van venir amb pistoles per desallotjar-nos, per destruir les nostres cases i forçar-nos fora de la terra. Quan ens vam organitzar per resistir, van dir que érem delinqüents o la 'tercera força' i ens van reprimir brutalment.
Avui seguim vivint en aquesta indignitat. Continuem sent tractats com si no fóssim part d'aquesta democràcia, com si estiguéssim fora d'ella i sota la llei. Les nostres vides continuen sent terroritzades per l'estat, per la policia, l'exèrcit i la Unitat Anti-Invasió Terrestre. Des del principi, l'ANC ha utilitzat la policia per arrestar-nos per càrrecs falsos. Des del 2013 les estructures locals de l'ANC fan servir els izinkabi per assassinar-nos.
Avui el nostre país està en una profunda crisi d'atur. És la pitjor taxa d'atur des del 2008. L'atur és del 42.3%. La taxa d'atur dels joves és del 74.7%. Aquesta és la pitjor taxa d'atur juvenil registrada al món. Al voltant del 27% dels nens tenen un creixement retardat a causa de la manca d'aliments
Estem en aquesta crisi per la barreja de capitalisme i corrupció per la qual és notòria l'ANC. L'ANC no ens portarà la llibertat. De fet, l'ANC ni tan sols té cap sentit de l'interès nacional en temps de crisi. Fa anys que roben els fons destinats als pobres.
Durant el segon mandat de Jacob Zuma, es van robar uns 1.5 bilions de rands dels fons públics. Durant el confinament, més d'un terç de les persones van passar gana. No obstant això, en aquella crisi nacional es van robar 14 milions de rands dels fons destinats a l'emergència de la Covid-19. Al mateix temps, els pobres i la classe treballadora van ser greument maltractats per la policia i l'exèrcit, i de vegades assassinats. El nostre moviment va patir atacs violents i il·legals implacables i atacs estatals. Vam rebre un munt de bales de goma i una mica de munició real que ens va disparar l'estat, però, com la llibertat, la petita subvenció R350 Covid no va arribar a les barraques.
Ens van dir que l'educació ens sortiria de la pobresa. No obstant això, fins i tot els joves que s'han graduat amb distincions estan asseguts a casa amb les seves qualificacions. En aquest mes de juny els hipòcrites de l'ANC ens recordaran el que han fet els joves del 76. La pregunta és què està fent avui l'ANC pels joves? La pregunta és per què estan reprimint els joves que intenten organitzar-se per la justícia?
El somni de llibertat va ser destrossat pels oportunistes, lladres i màfies que han convertit el nostre país en un estat de desesperança. L'ANC va trencar totes les seves promeses al poble però va aconseguir fer-se ric. La realitat és que la llibertat no ens la portarà aquest govern contrarevolucionari, aquest govern de saquejadors, aquest govern que ha assassinat tants pobres pel crim de defensar la seva dignitat humana.
Com a resposta a aquesta traïció fa 15 anys que construïm el nostre poder, el nostre poder democràtic des de baix. Hem estat democratitzant assentaments i ocupacions i convertint-los en comuna. Estem treballant per fer dels municipis llocs de producció i ocupació. Ens enfrontem a desafiaments greus, com ara la violència de l'estat i l'ANC, i les estructures locals de l'ANC que es relacionen amb persones, de vegades delinqüents, que volen vendre terres i llogar barraques.
Ara tenim més de 100 membres en 000 sucursals de cinc províncies i forts vincles amb nombroses organitzacions de progrés a Sud-àfrica, a altres països africans i a altres llocs del món.
Estem treballant per construir el socialisme des de baix. Estem treballant per establir, desenvolupar i defensar i vincular comuns en terrenys ocupats. Només quan els municipis siguin prou forts per construir el socialisme des de baix, el poble podrà prendre el poder dels matons i es farà realitat la llibertat real.
En aquesta crisi estem treballant per produir els nostres propis aliments, construir la nostra pròpia infraestructura –des de carreteres, passadissos, aules, accés a aigua, electricitat i sanejament– i, finalment, les nostres pròpies cases permanents. Però per ser totalment lliures hem de garantir que hi hagi una democràcia genuïna i radical, que el poble en conjunt prengui el control de tots els mitjans de producció, que tothom tingui uns ingressos dignes i que la pobresa sigui abolida, per no tornar mai més.
Aquest és el futur que preveu Abahlali.
ZNetwork es finança únicament a través de la generositat dels seus lectors.
Donar