El president Hugo Chávez acaba d'ensenyar als seus calumniadors una altra lliçó sobre la democràcia. El 15 de febrer de 2009, per quinzena vegada en deu anys, s'ha demanat als veneçolans el vot, aquesta vegada per pronunciar la seva opinió sobre la reforma constitucional que posaria fi als límits de mandat del president, dels alcaldes, diputats, i governadors.1 Per catorzena vegada en una dècada, els votants van mostrar el seu suport al líder bolivarian, ja que el 54.86% es va manifestar a favor de l'esmena que permetria a Chávez tornar a presentar-se a la presidència el 2012.2
Cap president llatinoamericà gaudeix d'una legitimitat democràtica tan provada com la del líder veneçolà. La participació en el referèndum va ser massiva, arribant al 70%. En comparació amb el fracàs del desembre de 2007 on les reformes constitucionals (69 articles), explicades de manera inadequada, van ser rebutjades per una majoria infinitesimal del 50.7%, el govern veneçolà va aconseguir uns dos milions de vots, reforçant la seva popularitat.3
Malgrat les queixes i acusacions de frau electoral al·legades per part de l'oposició, les eleccions van tornar a ser elogiades per la comunitat internacional per la seva transparència.4 El Grupo de Río, format per 33 nacions del continent americà, va qualificar el referèndum com "una altra expressió de l'esperit civil [dels veneçolans] i els va felicitar per la seva actuació democràtica", destacant alhora "l'ampli participació política'.5 Els Estats Units també van saludar un procés "coherent amb els principis democràtics" i van declarar la seva voluntat de "mantenir una relació positiva" amb Caracas.6 Davant de tot això, l'oposició no va tenir més remei que admetre la derrota.7
El president Chávez, per la seva banda, es va mostrar satisfet per la victòria: 'Avui, la veritat ha prevalgut sobre la mentida; la constància d'un poble va ser victoriosa", va dir mentre es referia a la campanya mediàtica de l'oposició. "El socialisme bolivarian es va veure reforçat als ulls del món", ha afegit.8
De fet, l'oposició i els mitjans occidentals han desenvolupat una campanya de difamació contra les autoritats veneçolanes, acusant Hugo Chávez de voler convertir-se en 'president per vida', i han oblidat que en democràcia és el poble qui té l'última paraula. . Naturalment, les multinacionals dels mitjans de comunicació van tenir cura de no assenyalar que en nombroses democràcies occidentals no existeixen límits de mandat. Tampoc han considerat necessari assenyalar que els veneçolans tenen la possibilitat de revocar el seu president després de la primera meitat de la legislatura si les seves polítiques resulten insatisfactòries, una realitat inconcebible al món occidental.
En deu anys de poder, Hugo Chávez ha dut a terme unes reformes econòmiques i socials espectaculars que han millorat especialment el nivell de vida dels sectors més vulnerables de la població; ha dotat el seu país de sobirania política i econòmica; va impregnar els seus ciutadans d'un sentiment de dignitat nacional; dotar Veneçuela d'una talla internacional, el prestigi de la qual no para d'augmentar al Tercer Món; va agrupar bona part de les nacions llatinoamericanes al voltant de l'Alternativa Bolivariana para las Américas (ALBA), un projecte emancipador i integrador; i ha convertit la solidaritat amb els més necessitats en el principi fonamental de la seva política exterior. Aquestes són, breument esbossades, les arrels de la popularitat del líder veneçolà.9
No obstant això, Hugo Chávez encara ha d'afrontar almenys quatre grans reptes: la caiguda del preu del petroli del qual depèn l'economia veneçolana; la taxa de criminalitat que, tot i que ha baixat, continua sent un greu problema; una taxa d'inflació encara elevada; un nivell de corrupció encara que baix però present en alguns àmbits de poder, i, sobretot, una oposició que es nega a condescendir a [jugar segons les regles del] joc democràtic, multiplicant les campanyes de desinformació mediàtica l'eficàcia de les quals és innegable. Tanmateix, les eleccions del passat 15 de febrer il·lustren la confiança que tenen els veneçolans en el seu president per afrontar aquests obstacles i continuar la seva política de construcció d'una alternativa al neoliberalisme bàrbar, en què és l'ésser humà qui és el cor del projecte de societat.
notes
1 Articles 160, 162, 174, 192 i 230 de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela.
2 Casto Ocando, 'Chávez gana el referendo'; Chávez guanya el referèndum. El Nuevo Herald, 15 de febrer de 2009. Agencia Bolivariana de Noticias, 'El 15F se impuso la fuerza socialista del pueblo'; El 15 de febrer es va imposar el poder popular socialista. 19 de febrer de 2009.
3 Pascual Serrano, 'Acceptar a Chávez'; Acceptant Chávez. Traduït a l'anglès per Machetera. Públic, 18 de febrer de 18. Maurice Lemoine, 'Le Venezuela persiste et signe', Le Monde Diplomatique, 2009 de febrer de 18.
4 EFE, 'Rosales atribuye resultados del referendo a la represión'; Rosales atribueix els resultats del referèndum a la repressió. 17 de febrer de 2009. Agencia Bolivariana de Noticias, 'Oposición no concreta en Contraloría denuncias mediáticas sobre ventajismo'; L'oposició no concreta les seves acusacions mediàtiques de falta d'escrúpols a la Comissió de Auditoria. 17 de febrer de 2009.
5 The Associated Press, 'Grupo de Río felicita a Venezuela per referendo'; El Grup de Rio felicita Veneçuela pel referèndum. 19 de febrer de 2009.
6 Nestor Ikeda, 'Estados Unidos legitima el referendo chavista'; Els Estats Units legitimen el referèndum chavista. The Associated Press, 18 de febrer de 2009.
7 Agence France Presse, 'Oposición venezolana admite derrota pero llama a 'seguir la lucha''; L'oposició veneçolana admet la derrota però demana "continuar la lluita". 15 de febrer de 2009.
8 Agencia Bolivariana de Noticias, 'Esta victoria es de todos los pueblos de América Latina'; Aquesta és la victòria de tots els pobles d'Amèrica Llatina. 15 de febrer de 2009.
9 Salim Lamrani, 'La Nova Veneçuela del president Chávez'; Eix de la lògica. Traduït a l'anglès per Iris Buehler i revisat per Les Blough. Le Monde Diplomatique, desembre de 2008.
Salim Lamrani és professor interí a la Universitat Paris Descartes i a la Universitat Paris-Est Marne-la-Vallée i periodista francès, especialista en relacions entre Cuba i la US. Acaba de publicar Doble Moral. Cuba, la Unió Europea i els drets humans; [Dobles estàndards. Cuba, la Unió Europea i els Drets Humans.] (Hondarribia: Editorial Hiru, 2008).
Contacta amb l'autor
[protegit per correu electrònic].
ZNetwork es finança únicament a través de la generositat dels seus lectors.
Donar