Süreç Analiz (Centre de Recerca Süreç a Istanbul)

Preguntes d'entrevista per a R. Falk

 

• Com valora la dinàmica essencial del conflicte israelià-palestí? Quines forces de naturalesa interna i externa van fer que el conflicte fos més problemàtic i enigmàtic?

Crec que és important valorar que el conflicte ha arribat a una nova etapa amb dues novetats importants. En primer lloc, l'Enfocament d'Oslo basat en negociacions directes entre Israel i l'Autoritat Palestina, amb els Estats Units com a intermediari exclusiu, després de més de 20 anys de diplomàcia inútil ha perdut la seva rellevància; en segon lloc, ambdues parts estan fent passos unilaterals per assolir els seus objectius, Israel continuant ampliant els assentaments i consolidant el control sobre el conjunt de Jerusalem, i l'AP avançant cap a l'establiment de l'estat palestí a Cisjordània, amb l'aval simbòlic de la comunitat.

 

• Creus que es va perdre una gran oportunitat per a la resolució del conflicte palestí-israelià, ja que el procés de pau d'Oslo no va ser concloent?

Israel fa uns anys que utilitza el procés de pau d'Oslo com a tàctica dilatòria mentre persegueix la versió màxima del Projecte Sionista. Com a tal, perjudica els palestins i ajuda els israelians. El temps no és neutre. Israel planteja demandes poc realistes que, si s'accepten, deixarien als palestins amb un bantustan que no satisfaria ni tan sols les mínimes reivindicacions d'autodeterminació palestina, que depenen d'un estat sobirà viable amb fronteres de 1967 i alguns reconeixements del dret dels refugiats a tornar a casa seva.

 

• Després del final del procés de pau d'Oslo, veiem una major influència de Hamàs en la política palestina. Com explica la creixent influència de Hamàs en l'escena política palestina?

L'augment de la popularitat de Hamàs és en part un reflex dels fracassos de la diplomàcia quasi col·laboracionista de l'AP i en part una expressió de solidaritat amb Hamàs a causa de la seva impressionant postura de resistència durant els atacs israelians de juliol i agost. En realitat, el lideratge de la lluita nacional palestina s'ha avançat cap al reconeixement de la societat civil palestina i la construcció de suport a la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS).

 

• La guerra d'aquest estiu entre Israel i Hamàs és el tercer conflicte violent entre ells des del 2008. Com expliques aquests cicles freqüents de conflicte violent entre Israel i Hamàs?

Israel ha provocat tensions en relació a cadascuna d'aquestes tres operacions militars, i ha mantingut durant els últims set anys un règim de càstig col·lectiu sostingut que ha tancat cruelment la població civil de Gaza a la zona de combat. Quan es produeixen les massacres periòdiques com l'estiu passat, fins i tot a dones i nens se'ls nega l'opció per defecte de convertir-se en refugiats o de buscar un santuari fora de la zona de combat. Quan es van refugiar als edificis de l'ONU, aquestes estructures van ser atacades. Les justificacions israelianes d'aquesta acció pretenen ser "defensives", però aquestes afirmacions passen per alt la negativa d'Israel a complir els acords d'alto el foc o a oferir respostes a les propostes de Hamàs per a una coexistència pacífica a llarg termini. Israel depèn de mantenir el seu propi poble en un estat constant de por i de projectar la seva força de manera desproporcionada com a element dissuasiu d'altres actors polítics que en algun moment puguin contemplar un atac.

 

• Al voltant del 75% de les víctimes de l'últim conflicte eren civils segons dades de l'ONU. Com Hamàs culpa a Israel d'haver dirigit directament als civils, Israel culpa a Hamàs d'utilitzar els civils com a escuts humans. Quina és la teva opinió sobre aquest tema?

Els fets són difícils d'obtenir ja que hi ha arguments contradictoris. Pel que puc dir, ambdues parts van fer ús dels escuts humans en situacions de combat, però Israel ho va fer amb més freqüència. La proporció de baixes entre civils i personal militar és més objectiva i il·luminadora. No només el 75% de les víctimes palestines eren civils, amb més de 500 nens assassinats, sinó que les víctimes israelianes de 70 morts estaven formades per 65 soldats de les FDI i 5 civils israelians. Si l'essència del terrorisme és la violència contra els civils, llavors planteja la pregunta de per què el terrorisme d'estat israelià rep tan poca atenció. En aquest enfrontament militar recent, les tàctiques terroristes d'Israel van ser molt més letals que les de Hamàs.

 

• Després d'aconseguir l'alto el foc mitjançant la mediació d'Egipte, tant Israel com Hamàs van declarar que eren "victoriosos". Qui creus que ha guanyat la guerra i quin creus que hi ha per què ambdós bàndols declaren la victòria?

Cada part utilitza diferents mesures per avaluar el resultat. Israel utilitza la seva capacitat per infligir la mort i la destrucció, i impedir que Hamàs tiri coets. Hamàs utilitza criteris més simbòlics com l'opinió pública mundial i la seva pròpia estatura política associats a la negativa a cedir i a l'obtenció d'un acord d'alto el foc que sembla favorable a les seves reivindicacions, i evita les demandes d'Israel per a la desmilitarització de Hamàs.

 

• Com avalueu les condicions de l'alto el foc?

Se suposa que Israel ha d'aixecar el bloqueig i afluixar les restriccions a la pesca a la costa de Gaza, així com reduir la zona d'amortiment al costat de la frontera de Gaza. És dubtós si ho complirà, atès que no va complir compromisos similars després de l'alto el foc del 2012. Sembla que la política d'Israel continua basant-se en "tallar la gespa" cada parell d'anys, una metàfora grotesca per descriure les massacres militars infligides a una població totalment vulnerable.

• Creus que el govern d'unitat format per Hamàs i Fatah tindrà èxit i serà sostenible? Per què?

És difícil de dir. Semblava suportar la pressió israeliana. Una interpretació de l'atac de Protective Edge és una represàlia pel desafiament de l'AP a l'oposició d'Israel a un govern d'unitat d'aquest tipus i a tots els moviments per incorporar Hamàs al procés de govern palestí. Al mateix temps, les soques persisteixen. La direcció de Hamàs no confia ni està d'acord amb l'enfocament nord-americà afavorit per Ramallah i rebutja la passivitat davant les provocacions israelianes.

 

• Com valora la resposta de les organitzacions internacionals i la resposta dels països àrabs i musulmans davant l'última ronda de conflictes?

Aquesta realineació del món àrab és problemàtica des de la perspectiva palestina. Expressa la prioritat política donada per les monarquies del Golf i Egipte, en particular, a la destrucció dels Germans Musulmans com a força política. En aquest sentit, els països àrabs semblen fer de l'estabilitat del règim una prioritat política superior a la solidaritat amb la lluita palestina o el benestar de les entitats polítiques musulmanes. Les monarquies, encara que d'orientació islàmica, s'oposen profundament a l'islam polític que basa les seves reivindicacions en el suport popular o de base. Només l'Islam des de dalt és acceptable.

 

• Creus que es pot aconseguir una solució justa i pacífica per al conflicte palestí-israelià en el futur? Quin tipus de solució creus que poden acceptar les dues parts?

En l'horitzó polític no es veu actualment una solució política. Els dos bàndols es mouen en direccions unilaterals i contradictòries, especialment en relació al territori, amb Israel que busca annexionar parts substancials de Cisjordània i l'AP busca expulsar Israel de Cisjordània i establir un estat propi. Pot ser que la millor solució sigui modelada per l'activisme de la societat civil palestina que s'inclina cap a l'establiment d'un estat laic binacional basat en la igualtat dels dos pobles. He exposat la meva creença que l'única solució que es pot plantejar ha d'anar precedida d'un recàlcul d'interessos per part del lideratge israelià, una dinàmica que es va produir de manera inesperada a Sud-àfrica per fer possible una transformació pacífica de l'apartheid a la democràcia constitucional. Cada situació és diferent, però sembla que Israel no es mourà fins que el moviment de solidaritat global juntament amb la resiliència palestina imposa uns costos inacceptables al maximalisme sionista. Al final, s'haurà d'abandonar la insistència sionista en "un estat jueu" i substituir-la per pàtries d'igual receptivitat amb els jueus i els palestins allà on es puguin multar.

---