Abunden els rètols als aparadors del centre de Greenfield, Massachusetts, entre ells PAU, ART NO GUERRA, ALIMENT PER A TOTS NO GUERRA, SOLAR NO GUERRA, FER EL TE NO GUERRA... Per què hi ha tants propietaris i institucions de botigues, incloses la Greenfield Library i la Greenfield Community Televisió, va acceptar oferir els seus aparadors i espais interiors per a aquests rètols? "Com que no hi ha res millor que la pau, John Lennon ho tenia bé", va dir Mindy Vincent, propietari de la botiga de consignació, Hens and Chicks. Kelly Archer, propietària de Lucky Bird Thrift, que ven "articles preestimats de bona qualitat", va explicar que "l'amor per la pau provoca una vibració positiva, que porta endavant". "Crec en la pau", va dir succintament Jeromy, propietari de Laptop and Computer Repair.
Els estudis han trobat que "les normes, rituals i valors que afavoreixen la pau juntament amb l'alfabetització per a la pau que s'ensenya a cada nova generació són més importants per a creant una societat pacífica”, una societat que resol els conflictes sense recórrer a la violència. Greenfield Shops for Peace és un d'aquests gestos públics carregats de valor.
Les societats pacífiques sempre han existit i existeixen ara; simplement no apareixen a les notícies. Dels milers d'actes quotidians de bondat social i resolució pacífica de disputes entre grups de persones i països, cap és tan digne de notícia com un atracament, un assassinat o una guerra. Per a alguns, això pot crear la impressió que l'agressivitat és natural per als humans, més encara per als homes, tenint en compte les estadístiques. El president John F. Kennedy, en plena guerra freda amb la Unió Soviètica, no ho pensava així: “El recerca de la pau no és tan dramàtic com la recerca de la guerra... A més, alguns pensen que és impossible, la guerra és natural i inevitable. Els nostres problemes són creats per l'home; per tant, poden ser resolts pels éssers humans”.
Arqueòleg reconegut Dra. Marija Gimbutas ha demostrat que la guerra a Europa és relativament recent –fa 5,000-7,000 anys– i no endèmica de la condició humana, donada l'existència de societats anteriors igualitàries, no patriarcals i pacífiques a Europa. A més, les societats que abans eren extremadament bèl·liques ara són pacífiques, com ara els països nòrdics de Noruega, Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Islàndia i les cinc nacions tribals de la Confederació Iroquesa. Costa Rica ha eliminat els seus militars en una regió hemisfèrica on el conflicte ha estat ple.
En el seu llibre, Sobre matança: el cost psicològic d'aprendre a matar a la guerra i a la societat, el tinent coronel David Grossman examina el fenomen remarcable sobre la resistència humana a l'assassinat que es va descobrir en estudis sobre la velocitat de trets dels soldats durant la Segona Guerra Mundial. La majoria dels soldats de combat tenien baixes taxes de tir (15-20%); la majoria dels que disparaven apuntaven per sobre o al costat del seu enemic. En paraules del general de brigada SL Marshall, que va documentar els índexs de trets en aquella guerra, els soldats són "objectors de consciència... incapaços de matar els seus semblants".
Les baixes taxes de trets a la Segona Guerra Mundial van augmentar fins al 55% per cent a Corea i el 95% a Vietnam només després que l'exèrcit utilitzés tècniques per condicionar els reclutes a matar, segons Grossman. Però amb taxes augmentades de disparar a altres éssers humans en combat, TEPT i suïcidi va augmentar el nombre de soldats per la lesió moral de matar altres éssers humans.
Dessensibilització posterior a la Segona Guerra Mundial dels reclutes per matar altres éssers humans, inclòs l'ús d'objectius semblants als humans; estereotipar l'enemic com a infrahumà ("gooks" per als coreans i vietnamites en aquelles guerres); afegir càntics durant la marxa: "violació", "matar", "saqueig"; utilitzar la distància per matar amb més armes de llarg abast per evitar veure cares i escoltar els crits dels assassinats; i centrant el reclutament en adolescents (més maleables). Aquest entrenament per matar està reforçat per la història militar, els monuments bèl·lics i els mitjans de comunicació de Hollywood, tots els quals venen una versió de la guerra que glorifica la matança, retratant els soldats com a nobles assassins. Però els estudis mostren que 60 dies de combat sostingut fan que el 98% dels soldats pateixin un trauma psiquiàtric. L'esgotament del combat comença després de 30 dies, el motiu de la rotació de R&R.
Aleshores, què podem fer per contrarestar el poder de la cultura militar?
Doneu una oportunitat a l'educació per la pau
Alfabetització per a la pau: les arts d'escoltar, fer preguntes per aconseguir claredat i comprensió, cultivar l'empatia i la comunicació mútua; les habilitats de resolució disciplinada de conflictes i de reconeixement de la manipulació verbal i publicitària; la història de les revolucions no violentes reeixides - és tan crucial com la lectura, l'escriptura i les matemàtiques. Com va confessar Gandhi: "Si es prengués l'escola per la pau tan seriosament com l'escola militar, el nostre món seria un lloc molt diferent".
Imagineu-vos: amb l'educació per la pau als graus K-12 de les escoles de Greenfield, no és probable que els incidents disciplinaris, entre ells el comportament pertorbador, les baralles, l'assetjament escolar i l'abandonament a l'escola, continuïn amb la seva tendència a la baixa, tal com s'informa a la gener 14 Greenfield Recorder. No seria aquesta una de les habilitats educatives més útils per a la vida que podríem donar als estudiants? Bo per a ells i bo per a la societat en què habiten i afectaran.
Greenfield Shops for Peace s'uneix a altres dues iniciatives de pau estel·lars de l'oest de Massachusetts: Joves pacificadors i Observadors actius. Afegiu-hi l'Educació per la Pau a les nostres escoles i tindrem els ingredients orgànics per a una cultura de pau local i regional.
ZNetwork es finança únicament a través de la generositat dels seus lectors.
Donar