La majoria de les 1,000 bases militars estrangeres del planeta pertanyen als Estats Units, que en té 737 a diferents països (excloent les bases secretes)
'“ Lina CahuasquÃ, activista de la Coalició Equador Sense Bases
Quito – S'ha creat una xarxa internacional per a l'abolició de bases militars estrangeres en una conferència a la qual van assistir més de 1,000 activistes i experts de 30 països, que es va inaugurar dilluns a la capital de l'Equador. La Xarxa No Bases coordinarà estratègies d'acció contra les més de 1,000 bases militars a tot el món.
Lina CahuasquÃ, activista de la Coalició Equador Sense Bases, va dir a IPS que la Xarxa Sense Bases serà "un espai plural, democràtic, lligat a les lluites permanents de les organitzacions socials per un sistema lliure de militars que es basa en el respecte, l'equitat, justícia i cultura de pau.'
La primera conferència internacional d'aquest tipus s'allargarà fins divendres i analitzarà l'impacte de les bases militars estrangeres i de les lluites de la població local contra la seva existència.
Les sessions del primer dia es van dedicar a compartir experiències de cada país. També es planificaran estratègies d'acció conjuntes i dijous, Dia Internacional de la Dona, una caravana 'Dones per la Pau' viatjarà des de Quito fins al port occidental de Manta, on hi ha la base nord-americana més gran d'Amèrica del Sud.
El dia de cloenda de les jornades es faran festivals culturals a Quito i Manta, i es posarà en marxa una campanya solidària mundial que demana el tancament definitiu de la base de Manta.
Cahuasqué va dir que la majoria de les 1,000 bases militars estrangeres del planeta pertanyen als Estats Units, que en té 737 a diferents països. Altres pertanyen a Rússia, la Xina, el Regne Unit i Itàlia.
"I aquestes no inclouen bases militars secretes, com les quatre operades pels EUA a l'Iraq", va dir.
“Però els Estats Units no només tenen bases als països en desenvolupament. Té 81 bases a Alemanya i 37 al Japó", va afegir. A Amèrica Llatina i el Carib hi ha 17 bases militars nord-americanes, situades a Colòmbia, Perú, El Salvador, Aruba, Curaçao, Hondures, Equador i la badia de Guantánamo a Cuba, va assenyalar.
Wilbert van der Zeijden, de l'Institut Transnacional dels Països Baixos, va dir que volia que la reunió fomentés "una àmplia campanya global" contra la presència i les bases militars estrangeres a tot el món.
"Si no podem tancar totes les bases, almenys podrem debilitar la xarxa militar nord-americana que els permet atacar quan i on vulguin", va dir.
Corazón Fabros Valdez, de Filipines, forma part del Comitè Organitzador Internacional de la conferència. Va dir que esperava que la reunió de l'Equador consolidi el suport mundial al moviment per tancar la base de Manta i enfortirà la decisió del govern de rescindir l'arrendament el desembre del 2009, quan expiri.
"Vam veure la importància de la solidaritat internacional per assolir l'èxit durant la lluita contra les bases nord-americanes a les Filipines", va dir.
"Les Filipines van tenir bases militars nord-americanes durant més de 100 anys, que es van utilitzar contra Vietnam i altres nacions. Alguns dels pitjors efectes van ser les violacions dels drets humans i de la democràcia', va dir Fabros Valdez.
El nou president de l'Equador, Rafael Correa, ja ha anunciat que no renovarà el lloguer de la base de Manta. Els portaveus de l'administració de George W. Bush havien insinuat que els Estats Units voldrien continuar utilitzant les instal·lacions fins al 2012.
Manta és el principal port de l'Equador, situat a l'oceà Pacífic a 260 quilòmetres de Quito.
Herbert Docena, investigador de Focus on the Global South a les Filipines, també va dir que esperava que la conferència enviés un missatge molt clar que la gent de tot el món no vol bases militars estrangeres.
"A més de la declaració política, volem establir la Xarxa No Bases arreu del món i augmentar el seu dinamisme, perquè s'embarqui en projectes a mitjà i llarg termini", ha dit Docena a IPS.
'Els Estats Units van recolzar Ferdinando Marcos (1965-1986) amb sumes de diners desorbitades a canvi de mantenir les seves bases a les Filipines. Sense el seu suport a Marcos, mai haguéssim tingut una dictadura tan llarga', ha dit.
"Només després del tancament de les bases l'any 1992 ens vam adonar de la contaminació que havien causat", va dir.
Una altra participant a la conferència és la pacifista nord-americana Cindy Sheehan, mare de Casey Sheehan, un soldat assassinat a l'Iraq. Ella és aquí per explicar la seva història i unir-se a la caravana de Dones per la Pau.
Cahuasquà va parlar de la base nord-americana de Vieques, Puerto Rico, com a exemple de les conseqüències negatives de les bases militars. "La zona estava contaminada amb metalls pesants, productes químics i fins i tot residus nuclears com l'urani empobrit, amb efectes nocius sobre l'aigua, els éssers humans i el medi ambient en general", va dir.
Moltes bases es presenten com a centres de cooperació i intercanvi, però estan equipades amb equips de comunicacions d'alta tecnologia i s'utilitzen per a l'espionatge, com a Nova Zelanda.
Els activistes van parlar dels èxits de la seva lluita fins ara, inclòs el cas d'Itàlia, on més de 100,000 persones van sortir al carrer per demostrar que no acceptarien violacions de la seva sobirania nacional.
Un altre exemple va ser l'aixecament pacífic del poble porto-riqueny per assegurar el tancament de la base de Vieques, després de 60 anys de presència militar nord-americana.
L'Equador ha rebutjat una proposta nord-americana d'establir una altra base militar a l'illa de Baltra, a les Galápagos. Panamà va expulsar l'Armada dels EUA, i l'Uruguai, l'Argentina i el Brasil han deixat en els últims anys de participar en maniobres navals conjuntes amb els Estats Units.
"Ens inspira la posició del govern equatorià sobre el tancament de la base de Manta, però també ens preocupa la pressió que els Estats Units exerceixen sobre aquest país per mantenir la base", va dir CahuasquÃ.
A la conferència participen legisladors del Brasil, Veneçuela i països europeus al costat d'activistes, així com el secretari general del Consell Mundial de la Pau, el membre del Parlament Europeu Tobias Pflueger i la investigadora mexicana Ana Esther Ceceña.
Entre els ponents hi ha Kyle Kajihiro, un acèrrim defensor dels drets dels hawaians nadius, la justícia ambiental i la desmilitarització, i Andres Thomas, membre de Democracy Now, amb seu als Estats Units. (FI/2007)
ZNetwork es finança únicament a través de la generositat dels seus lectors.
Donar